Fou al voltant de 1975-1980 quan els científics començaren a tenir prous evidències dels efectes que els gasos de l'efecte hivernacle (GEI), estaven ocasionant al clima. Comptaven amb ferramentes, coneixements i tècniques suficients per iniciar l'estudi en profundidad del complex sistema climàtic: ordenadors de gran potència per a desenvolupar models climàtics, satèl·lits per a observar la Terra... Llavors els científics vislumbraren un possible canvi climàtis de dramàtiques conseqüències.
En 1824 Joseph Fourier considerà que la Terra es mantenia temperada perqué l'atmosfera manté la calor si estiguera baix un cristall. Va ser el primer en utilitzar l'analogia "hivernacle".
En 1859 Jonh Tyndall descobrí que el CO2, el metà (CH4) i el vapor d'aigua bloquejaven la radiació infrarroja.
Per la seva part, Svante August Arrhenius, publicà e 1903 el"Tractat de física del cosmos", en el qual tractava per primera vegada la possibilitat de que la crema de combustibles fòssils incrementera la temperatura mitjana de la Terra. Durant les dècades següents, les seves teoriesforen poc valorades, doncs es creia que el CO2 no infuia en la temperatura del planeta i l'efecte hivernacle s'atribuïa exclussivament al vapor d'aigua. No obstant això, 35 anys després, l'ingenier britànic especialista en vapor, Guy S.Callendar estimà que l'increment mitjà en la temperatra era de 0.005ºC per any en aquest periode, i a més va argumentar que l'activitat humana havía incrementat el dióxid de carboni en l'atmosfera al voltant d'un 10%.
Joseph Fourier S. Arrhenius Guy S. Callendar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada